11 Comentaris a “Inici”

1. Maria Josep
   5 de desembre del 2008 - 10:16

   Som la primera a fer comentaris. Estic molt contenta de celebrar el 20è aniversari de Voramar i també molt orgullosa de totes les coses que s’han fet; en algunes hi he participat, en d’altres no, però totes les sent meves.

   Enhorabona a tots i totes per aquests 20 anys i que en vegem molts més!!!!

2. Kika
   6 de desembre del 2008 - 5:47

   Al llarg de 20 anys es poden fer moltes coses, però poques vegades hom pot dir que ha creat un grup de teatre i que l’ha mantingut viu durant 20 anys. I és ara, tal vegada, quan Voramar brilla més!!!

   Enhorabona als membres fundadors que no han defallit en el camí!!!

3. Tomàs
   7 de gener del 2009 - 8:04

   Enhorabona a tots i a totes per la vostra tasca ben feta i que en pogueu complir molts d’anys més.

4. aina
   7 de gener del 2009 - 13:25

   Gràcies a vosaltres: Joana, Mª Magdalena , Marta i sobretot a n´en Joan ja que sense le vostre continuitat aquest grup ara no estaria celebrant el 20è aniversari. Molts d´anys.
   Una abraçada molt forta i seguiu aixi 20 anys més.
   Aina

5. Pere
   8 de gener del 2009 - 5:52

   Que bo, 20 anys, no tots els grups amateurs poden dir que hi arriben, molts es queden pel camí, és difícil mantenir-se, i Voramar, tot i que ha tingut moments difícils ho ha aconseguit, en part gràcies a la constància d’en Joan. Encara que no ens hem d’oblidar de la gent que també ho ha fet possible i ja no hi són per un motiu o l’altre, jo record gent com en Joan “Font”, en Gaspar, na Petra, en Toni Vera,n’Isa, en Tumi, en Juli, en Semi, en Pep, na Joana Palou, en Biel, en Xisco, na Lola, na Mabel, en Toni Massanet,etc, etc,……..ja se que n’he deixat un munt, però ara, amb l’emoció de veure les “fotos” i recordar moments que hem passat en aquests vint anys, he perdut un poc “l’oremus”, i perquè no dir-ho, tinc una mica de nus al cor.

   Salut i força
   En Pere

6. Joan
   8 de gener del 2009 - 6:45

   Ei, enhorabona per aquesta web tan ben feta! No podré venir divendres a la celebració i creis-me que em sap ben molt de greu. Una abraçada ben forta des de Palma!

7. juana
   8 de gener del 2009 - 12:50

   un cmentari mes de molts que n’hi haurà!
   com a nova incorporacio nomes puc dir que vegent com es sent la gent, els antics actors celebrant aquests 20 anys només puc dir que esper formar part dels 20 següents!

   amunt!

8. La Senyoreta Júlia
   9 de gener del 2009 - 11:29

   A aquells que van pensar que érem POCS I MAL AVENGUTS, que em faríem UNA I OLI, o a tots aquells que ens van donar per morts, jo els dic: MORT, QUI T’HA MORT?.
   A tots aquells que opinen que NECESSITAM TERÀPIA JA!, que ens visiti EL BON DOCTOR i que a moltes de nosaltres ens convindria passar una bona temporada en una COMISSARIA ESPECIAL PER A DONES, els regalem aquests vint anys de teatre.
   A tots els que han participat, tant PEL DAVANT I PEL … DARRERA, d’aquest llarg TRIATGE, moltes gràcies de tot cor!.

   Ai, Beneta! De la trajectòria de Voramar es poden fer moltes LECTURES i totes tenen un denominador comú, el bon treball, però QUÈ DIUS QUE EN DIU MOLIèRE?.. Què em aprovat PELS PÈLS o què em tret bona nota?. No ho sé, tan sols sé que ens queden per interpretar més de 21 HISTÒRIES D’AMOR amb la mateixa il•lusió i coratge.
   Avui NO ET VESTEIXIS PER SOPAR (ja hi aniràs un altre dia), sinó per a anar a ANDRATX-ANDRATX a Sa Teulera a celebrar amb tots nosaltres aquest llarg camí. Pensa d’agafar UN CAPELL DE PALLA D’ITÀLIA per a refugiar-te del fred!

   Pots convidar a totes les BEATRIUS que coneguis i a aquell MANDÍBULA AFILADA anomenat ERNEST. Et prometo que no hi haurà ARSÈNIC I RANDES DE GANXET, NI UNA GOTA D’ALLÒ NI UNA BOLLA D’ALLÒ , sinó un gran espectacle, amb algun misteri per resoldre, com EL MISTERI DE L’ASSASSINAT i una bona xocolata amb ensaïmades per acabar la festa.
   Us esperem, no falteu.
   Signat.
   La Senyoreta Júlia.
   Balmes 69.

9. Maribel
   9 de gener del 2009 - 13:30

   Felicitacions a tots els que formau i heu format part de Voramar Teatre al llarg d’aquests 20 anys. Durant aquest temps he compartit, com a espectadora, molts bons moments amb vosaltres i esper continuar gaudint de les vostres històries 20 anys més.
   Molts d’anys a tots i una abraçada molt forta a na Marta i en Joan.

10. Maria Magdalena Pons
    12 de gener del 2009 - 10:21

    Bon dia i bon any!!! Per a tota la comunitat de voramar, actors i actrius, director(tant al fixe com als eventuals) a l’equip tècnic actual i a la nostra estimada, estimadíssima Tramoïa. A tota la gent que ha passat per l’escenari posant cara al nom de Voramar i a tota la gent que des del pati de butàques ens ha animat a continuar.
    Però sobre tot Bon dia, bon any i mil vegades moltes gràcies als Caparrots de S’Arracó, i a en Jaume Bosch que malgrat la pluja feren les dalícies de tots els que volien acompanyar-nos en aquest inici d’aniversari i ens ajudaren a passar el fred preparant la xocolata.
    Mil gràcies als artistes que ens acompanyaren i als qui no hi varen poder esser. Compatar amb el vostre suport és un gran regal d’aniversari.
    I ara a la premsa, la local i la forana, l’escrita i l’audiovisual que ens han donat veu. Hem sortit a la tele i als diaris i tothom ha pogut participar de la nostra alegria. I aquí vull incloure als crítics i periodistes que al llarg d’aquests vint anys us heu fet ressò de la nostra feina. Gràcies a això hem pogut editar la revista que tanta il·lusió ens ha fet.
    I a totes les institucions que ens heu donat suport econòmic sense el qual aquest “Any Voramar” no seria possible.
    Un cop mès a tota la gent que he anomenat i a tota la que podria haver esmentat i no hi he pensat, mil gràcies i molts anys!!!!

11. Lydia
    1 de març del 2009 - 10:04

    Hola a tots!
    És el primer cop que veig aquests comentaris! Només volia dir que estic profundament orgullosa d’havor tengut l’oportunitat de formar part de Voramar amb el projecte Mandíbula Afilada. Fer aquesta obra m’ha donat una felicitat absoluta i una maduresa tant personal com professional.

    Moltíssimes gràcies per tot!

    Una abraçada catalana!

Respondre